diumenge, 6 de març de 2016

Els Santonja i el 1714

Què feien els Santonja i com va afectar a les seves vides la guerra de successió? En quin bàndol van lluitar, en l'Austriacista que defensava les antigues lleis i constitucions catalanes, o bé en el borbònic que representava la supressió d'aquestes, en una visió centralista del que seria el futur estat Espanyol? Va influir en la seva elecció el seu origen francès i la relació que havien mantingut amb el monestir de Ripoll, partidari del Borbó?

Setge de Barcelona 1714
 En l'inici de la guerra de successió l'any 1702 , les quinzenades, un impost que servia per mantenir els soldats de les tropes filipistes, eren cobrades als pagesos que amb prou feines lluitaven per subsistir. La gent senzilla, com els Santonja, estava farta dels conflictes que la corona de Castella tenia amb els seus veïns francesos, i que tant els havien perjudicat des de feia moltes generacions. Ara veien com les dues potències s'aliaven en contra dels seus interessos.

Just a l'inici del conflicte, l'any 1702, a Borredà, es moria en Jaume Santonja Vilageriu. El seu hereu, en Pere Santonja, va haver de llogar terres, molí, i la casa dels Santonja, a Francesc Font, també habitant del mateix poble. Ja sigui per motius econòmics, per haver de marxar a la guerra, o bé per una combinació dels dos factors, es va veure obligat a despendre's temporalment del patrimoni familiar.

 En aquell moment la població menuda, fins i tot els petits propietaris, Borredà inclòs, es van alinear amb la causa Austriacista, sobretot perquè el poble tenia molt mal record dels francesos en tots els conflictes anteriors, principalment en la guerra dels Segadors de l'any 1640.

 Les topades entre els seguidors Borbònics i Austriacistes eren continues i possiblement en una d'aquestes, a l'any 1713, a Prats del Lluçanès, poble defensor de la causa austriacista, va morir en Pere Santonja. Després de la mort de l'hereu, el seu germà Joan va intentar redreçar la malmesa situació familiar, sense gaire èxit, ja que acabada la guerra, a l'any 1718. es va veure obligat a tornar a llogar les terres, el molí, i la casa dels Santonja, a Pere Creixans, habitant de la vila de Borredà.

Fusellers de muntanya
El 4 de març de 1714, poc temps després de la mort d'en Pere, les tropes borbòniques van sortir de Ripoll amb la finalitat d'abastir de provisions la ciutat de Berga, aquestes son aturades momentàniament per 300 pagesos al coll de Palmerola, molt a prop de Borredà. Quan arriben a Borredà troben el poble completament buit, hi passen la nit, i a la matinada següent de camí cap a Berga pateixen un nou atac a càrrec d'un grup de pagesos de Borredà i Vilada, comandats per clergues i capellans. Finalment les tropes castellano franceses  van poder arribar a Berga.

 En aquell moment a la família Santonja els quedaven vius, en Joan de 35 anys ( hereu ), el seu germà petit en Gabriel de 30, i dues germanes, la Maria i l'Anna de 40 anys. L'hereu, es va quedar al poble, una de les germanes va morir, l' altre va marxar de Borredà, i en Gabriel, el meu avantpassat directe, va anar a Oristà, d'on en tenim noticies a partir de l'any 1720.

 La desfeta del país i de la família va ser molt important, haurien de passar una bona colla d'anys per tal de recuperar-se. Van caldre dues generacions per donar el salt a la ciutat de Barcelona, on els Santonja van poder-hi fer arrels.

Miquel Playà Ventura

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada