dijous, 15 d’octubre de 2015

Els Batlle, de pagesos a perxers

L'enllaç de la Maria Batlle, l'any 1803, amb en Francisco Camprodon Vilà, va donar com a fruit dues de les tres dones que va tenir en Fco Santonja Bruguera, figura cabdal en l'esdevenidor de la família Santonja.

 Però qui eren i a què és dedicaven els avantpassats de la Maria? De fet no en sabíem res del seu orígen, ni quina era la seva història. Vaig pensar que seria interessant investigar-ho per tal de comprendre l'aportació d'aquesta família a la configuració de la Companyia de seders “Francisco Santonja”.

 Fco Batlle Miró, germà de la Maria, vivia al carrer alt de Sant Pere nº 50, tenia en propietat una casa al carrer Carders nº 33, un altra al carrer Mònec nº 21, on sembla que tenia un obrador de Perxer, i finalment dues peçes de terra amb aigua a la Teuleria, a prop del Pont de las Vigues, a l'antic camí d'Horta ( actualment correspodria al carrer Sicilia entre Gran via i Casp).

carrer Alt de Sant Pere nº 50

 En Fco i la Maria procedien d'una nissaga establerta a la ciutat de Barcelona des de principis del segle XVIII, segons la recerca a l'arxiu de notaris de Barcelona. El primer Batlle que vaig trobar es deia Anton Batlle, pagès de Barcelona, mor abans de l'any 1735. Vivia al Barri de Sant Pere, segurament al carrer Carders, a la vora dels Horts de Portal Nou, on des de molt antic els pagesos de la ciutat hi treballaven les seves terres.

carrer Mònec nº 21

Pont de les Bigues a l'antic camí d'Horta

 El primer Batlle que no es va dedicar a l'ofici de pagès va ser el besnét de l'Anton, en Joan Batlle Umbert, mor a l'entorn del 1810. En Joan va trencar una tradició de pagesos per dedicar-se a un ofici, el de perxer, que a finals segle XVIII, a Barcelona donava una perspectiva de futur millor. Al morir sense fills, el continuador d'un petit obrador del carrer Carders nº 33, va ser el seu nebot, en Josep Batlle Roca, pare de la Maria Batlle, esmentada al principi del text. En Josep Batlle va morir l'any 1818, i el seu hereu finalment va ser en Fco Batlle Miró, germà de la Maria Batlle.


Indret on estava finca Carders nº 33

 Les famílies Santonja, Batlle, i Camprodon, es devien conèixer entre elles, malgrat que la ciutat havia crescut molt, la gent de l'ofici es coneixien. Els Santonja van viure al carrer Tapineria fins l'any 1824; els Camprodon, portaven anys residint al carrer de la Boqueria,on feien de velers, i els Batlle, antics pagesos, ara al carrer Carders, tenien uns quants telers de perxer. Les trajectòries de les tres nissagues es creuarien fruit de diversos matrimonis amb en Francisco Santonja Bruguera: 1 er l'any 1824 ( Francisca Camprodon Batlle, 2 on l'any 1835 (Mercedes Camprodon Batlle), i finalment l'any 1852 ( Ana Dominga Batlle).

 Un cop feta, en part, la genealogia dels Batlle, s'obren nous interrogants sobre aquesta família. Encara no està clar si eren originaris de Barcelona, o bé, si com els Santonja i d'altres famílies, procedien de fora de les antigues muralles de la nostra ciutat. No ens queda cap més solució que seguir la recerca fins a resoldre les noves incerteses.


Miquel Playà

diumenge, 20 de setembre de 2015

La botiga de Via Laietana 2

La foto del 1932 feta pel Pérez de Rozas amb motiu de l'enterrament de l'Amadeu vives, era insuficient per poder veure en la seva totalitat la botiga que els Santonja tenien des dels anys 30 a la Via Laietana nº 45. A l'imatge hi faltava la part de la finca que feia cantonada amb l'actual carrer Tomàs Mieres.

Foto any 1932. Autor: Carlos Pérez de Rozas

Un altre cop gràcies a les xarxes socials ( L'Abans de Via Laietana ) i la Maite Mar en particular, vaig trobar una fotografia de la mateixa finca feta l'any 1930, on es pot veure la part que fa faltava. Si ens fixem en l'edifici que es veu al centre de la fotografia, a la part inferior s'hi pot observar just davant del fanal el local del Santonja que també surt a la foto del 1932. A sobre d'aquest, es pot observar un rètol que posa en lloguer, a la imatge del 1932 ja està llogat, per en Ramon París, agente de cambio y bolsa. A la dreta del local, la perruqueria està igual, i més a la dreta d'aquesta es poden intuir unes obres inacabades, amb una escala recolzada en una pared, segurament del bar Ski, present a la fotografia del 32.

Any 1930. Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Brangulí

El què és important a l'imatge del 1930 d'en Brangulí, és el que apareix a la cantonada de Via Laietana amb el carrer Tomàs Mieres. En aquest lloc hi han dos tendals estesos, i dos més de replegats, tots ells del mateix color i estructura. En total 5 obertures que juntes constituïen la botiga sencera dels Santonja, que no es podia veure de cap manera a la fotografia del 1932.

Foto actual

Repassant l'arxiu familiar he recuperat algunes dades de la botiga de Via Laietana que he resumit per ordre cronològic i que acaben de donar sentit a les dues fotografies dels anys 30.

 1931
Enric Santonja Bassols lloga un local al Carrer Via Laietana nº 45 propietat de Don Arturo Suqué i Teresa Anguera, la seva esposa. El preu era de 19.800 ptes l'any.
 1935
Els amos del local tenda de Via Laietana nº 45 posen una demanda de desnonament per falta de pagament. Al final no s'executa.
 1939
El 14 de juliol, l'Enric Santonja i Bassols i la Teresa Anguera arriben a un acord per pagar el deute pendent pel lloguers de la tenda de Via Laietana. Aquest deute puja la quantitat de 40.000 ptes es pagarà de la següent manera : 6.500 ptes inicials i 500 ptes mensuals fins cobrir la quantitat total. També arriben a l'acord de reduir l'espai a canvi d'una reducció de l'import del lloguer ( no sabem amb quins espais es van quedar )
 1944
 El 21 del mes de gener es mor l'Enric Santonja Bassols. En el seu testament figura la tenda del carrer Via Laietana nº 45. El seu fill segurament va rescindir el contracte de lloguer degut als nombrosos deutes que havia d'afrontar.


Miquel Playà Ventura

dissabte, 22 d’agost de 2015

Estudi grafològic d'en Francisco Javier Santonja Bassols

D'en Francisco Santonja Bassols n'havia sentit parlar a la meva àvia, a la meva mare i al meu oncle. Em podia fer una petita idea de com era per les petites converses que havia tingut amb tots tres. Més endavant en els arxius vaig trobar informació del seu entorn més proper; de la seva filla, de la mort prematura de la seva dona,i també de la seva activitat al capdavant de la “Cia Francisco Santonja i fills”. Aleshores podia treure algunes conclusions.

En primer lloc pensava en una persona amb una formació intel·lectual que podia anar més enllà del negoci familiar. Mentre que els seu pare i el seu avi es van formar exclusivament per a la feina que havien de desenvolupar, ell va estudiar dret, de fet és l'únic advocat de la família Santonja, i malgrat que la seva vida va estar marcada per la dedicació a l'empresa, els seus estudis li van permetre tindre una perspectiva molt més amplia. De fet, en Fco Santonja, als 53 anys va delegar les seves responsabilitats de la fàbrica al seu germà petit, l'Enric Santonja Bassols. Fins aquell moment va exercir el seu lideratge amb responsabilitat, però també és veritat que les seves inquietuds devien anar més enllà dels maldecaps de les gestions del dia a dia, així que quan va retirar-se ho devia fer sense enyorança. El que no sabem del cert a què es va dedicar en el moment de la seva retirada, però pel que es va poder trobar a casa de la seva filla quan aquesta va morir, ens podem imaginar que tenia afició per la música, era assidu al liceu, per la pintura i la literatura.

 En Francisco va quedar vidu als 37 anys al néixer la seva primera filla, la Montserrat. Al contrari del seu pare i del seu avi que es van casar diverses vegades va renunciar a contraure un nou enllaç per abocar-se a la cura de la Montserrat amb l'ajuda de la seva sogre, la Justa de la Maza. Va renunciar a un nou matrimoni que podia aportar-li avantatges en el terreny professional, pensem que un nou casament per les famílies benestants representava més enllà de la necessitat afectiva, la consolidació del patrimoni, per prioritzar la seva vida personal. Es a dir, va renunciar a donar una nova mare a la seva filla, sacrificant l'interès més material ,cosa que no havien fet el seu pare i sobretot el seu avi. Es possible que no li volgués fer passar per aquesta experiència que havia viscut ell als divuit anys?

Un cop feta la idea del personatge amb les aportacions documentals i de transmissió oral, calia anar més enllà per tal de conèixer amb més profunditat a la persona. Disposava, per fer l' estudi grafològic, d'un l'arbre familiar i d'anotacions fetes a mà per ell. Aquest material m'havia de servir per confirmar o desmentir les sospites plantejades, i també per descobrir aspectes nous de la personalitat del meu avantpassat.

 L'estudi grafològic observat a partir del grafisme analitzat 


FRAGMENT ESTUDI
 “Agilitat mental, unida a precisió i reflexió. La seva visió de l'entorn era clara i concreta, arribava a conclusions de manera ràpida, però no per això poc reflexiva. Un cop pressa una resolució la portava a la pràctica d'un manera immediata. Va poder desenvolupar- se en diferents àmbits creatius que ell considerés realistes i realitzables. És possible que projectés aquesta faceta en algun tipus d'activitat”

Signatura 1882


COMENTARI
D'aquest aspecte de l'estudi grafològic es dedueix que era una persona preparada amb una visió clara de la realitat i una capacitat per a la reflexió provada. Pensem que en Francisco va estudiar dret i per tant tenia una bona formació intel·lectual a diferència dels seus avantpassats. Aquest fet l'allunya del problemes del dia a dia per donar-li una visió més amplia que li permet una anàlisi més objectiu del seu entorn. Al mateix temps a diferència del seu avi, els seus objectius no sempre giren entorn de la Companyia Santonja, sinó que es diversifiquen, però no queden clars en l'estudi. Això no vol dir que deixés de banda les seves responsabilitats, però aquestes, no eren la seva única prioritat. Prova d'això, és que en Francisco a l'any 1905 quan encara tenia 53 anys, dóna amplis poders al seu germà petit.

FRAGMENT ESTUDI
 “ l 'evolució gràfica al llarg dels anys és molt positiva en el terreny intel·lectual. Representa una evolució molt favorable en aquest aspecte que el va permetre desenvolupar-se amb fluidessa i efectivitat"

Signatura 1905

COMENTARI
 Es tractava d'una persona culta i preparada, podríem dir que refinada. Aquestes característiques les va heretar la seva filla. La meva àvia m'explicava que la Montserrat era tota una senyora, que es va mantenir soltera tota la vida, i que tenia molta predilecció pel teatre, l'òpera i d'altres gustos refinats. Es lògic pensar que ambdós amb una vida solucionada poguessin permetre's una llotja al Liceu entre d'altres coses. L'ascens social de la família Santonja ja estava consolidat, ara ells en podien gaudir.

FRAGMENT ESTUDI
 “ Pel que fa al caràcter actuava de forma moderada amb serenitat i domini, però s'aprecien certes inseguretats que difícilment sortien a l'exterior”

Signatura 1911

COMENTARI
A què es poden referir les inseguretats que s'aprecien? Si fem una ullada a la seva biografia hi ha un punt fosc que no hem pogut aclarir. Quan es casa amb l'Anna Matarrodona l'any 1885, en Francisco era vidu des de l'any 1880 . Un matrimoni curt que devia acabar amb la mort de la dona. No en sabem res. És possible que aquest succés li deixes petjada? El matrimoni amb l'Anna tampoc va durar gaire, aquesta es va morir en el part de la seva filla, l'any 1889. Una segona decepció, és possible que fes trontollar la seva persona. Després, la decisió de no casar-se més, un fet gens habitual a la família Santonja , ens fa pensar que es va preservar en el seu cercle més íntim per tal de no patir més. És un hipòtesis d'allò més versemblant. Ara bé, el seu domini i la seva serenitat van fer que aquestes inseguretats no es manifestessin.

 FRAGMENT ESTUDI
 “Tenia un fort sentit d'arrelament familiar que el feia responsable del seu entorn més pròxim. Adoptava una actitud de domini i control ferm, de protector familiar però aquest paper l'exercia amb un caràcter dialogant. És probable que se sentís segur i orgullós de la seva tasca professional i social , però que íntimament fos insegur a la seva vida afectiva i personal. També es evident que se sentia aclaparat per les seves responsabilitats professionals i familiars que ell mateix s' autoinposava”

Signatura 1919


COMENTARI
M'imagino una persona molt responsable que estava cridat a fer una tasca per imposició familiar, era l'hereu, que no podia ni volia defugir. Havia estat educat per complir el seu paper sense tindre en compte els seus desitjos més personals. Donat que per ell, hauria volgut una mica més de llibertat per conduir la seva vida, crec que pels altres, i sobretot per la seva filla va ser comprensiu i tolerant. Diuen que la Montserrat Santonja era una dona alliberada pels temps que corrien, avançada, culta i amant de la bona vida.

CONCLUSIÓ
Considero que en Francisco Javier Bassols trenca una mica amb les tres primeres generacions dels Santonges que s'havien establert a Barcelona des de mitjans del segle XVIII, en el sentit que la seva visió del negoci no era viscuda de la mateixa manera. Mentre que pels els seus avantpassats, la feina era el més important de les seves vides, en el cas del nostre personatge, un cop consolidat un cert estatus, aquesta no era la seva única obsessió. El seu sentit de la responsabilitat i familiar van fer que la tasca que li tenien encomanada la complís amb escreix , però això no va obviar que les decisions més importants de la seva vida no sempre anessin encaminades als aspectes més materialistes. Per últim, cal remarcar la seva gran sensibilitat, potser pel fet de perdre la mare de jove, segurament també per la mort de la seva dona i trobar-se amb la gran responsabilitat de criar la seva filla.

 Estudi grafològic: Matilde Priante

dimarts, 28 de juliol de 2015

La botiga del carrer de la Bòria

Carrer de la Bòria nº 3 i 5

El seu pare es va morir en una epidèmia a l'any 1823 a la casa del carrer Tapineria nº10 que feia xamfrà amb el carrer d'en Vidal. En Francesc va haver de fer-se càrrec dels seus germans i també de la seva mare. De totes maneres no va trigar gaire en casar-se amb la Francisca Camprodon, l'any 1824. No sabem si es van quedar a la mateixa casa, que també era obrador, o bé van marxar a un altre lloc de la ciutat. El més probable és que el nou matrimoni no es mogués esperant una altra ubicació. L' any 1832 la Francisca va morir després de donar a llum el seu primer fill. El vidu va tornar a casar-se tres anys més tard amb una germana de la primera dona, la Mercedes, i es van traslladar al carrer de la Boria nº 5. En aquell moment el seu germà Josep, que era metge, tenia consulta al carrer Mercaders nº 24; la seva tia Elena tenia casa, al carrer Carders nº 4, on el seu marit, en Gabriel Manent, feia de sabater; i l'oncle Bonaventura, germà del seu pare, vivia i treballava a l' obrador de sastre al carrer d'en Ripoll nº 27.

 Fons documentals ens confirmen que en Fco i la Mercedes van anar a viure al carrer de Bòria, cantonada amb Arc de Filateres, l'any 1835, on van ocupar el 1er pis i el local que els servia de tenda, i s'hi van estar fins l'any 1847. En aquest període el matrimoni amb els seus fills van ser espectadors i també patidors dels esdeveniments polític-socials. Sobretot dels enfrontaments dels lliberals amb els absolutistes provocats per la falta de descendència masculina del monarca espanyol Ferran VII. Els partidaris de la filla, Isabel II com a successora del Rei, els lliberals, es van barallar amb els seguidors de Carles Maria Isidre, germà d'en Ferran, de caire conservador, en una sèrie de guerres civils que confrontaven dues maneres d'entendre el país. Al mateix 1835 es va viure la crema de convents que va canviar la fesomia de la ciutat al deixar moltes solars buits, l'any 1842 el general Espartero va bombardejar Barcelona des de Montjuïc, en un atac que els barcelonins recordarien durant molts anys. Les bombes devien caure molt aprop de la casa dels Santonja que no sabem si en van resultar afectats. En resum l'estada en el carrer Bòria va ser tot menys tranquil·la, però coneixent el personatge les circumstàncies exteriors no el devien afectar de manera exagerada.

La fotografia que us presentem la vaig trobar per casualitat remenant per Facebook, concretament a l'Abans de Via Laietana és on va aparèixer aquest tresor. No hem trobat, malgrat l'ajuda de la Maite Mar, responsable de la pàgina, la data i l'autor, però segur què és molt posterior al 1847, any en el que els Santonja van marxar al carrer Plateria nº 28-30. Com es pot veure en la part inferior la botiga agafa el nº 3 i el 5 (en canvi als quarterons de Garriga i Roca de l'any 1860 la finca 3 i 5 apareixen separades) la qual cosa ens situa la imatge uns anys més enllà . Per tant la botiga dels Santonja era més petita i una reforma posterior, no sabem de quin any, va unificar les dues finques i va donar com a resultat el que podem veure.

L'objectiu de la fotografia era immortalitzar el gremi de Calderers, que apareix a la part superior, abans del seu trasllat amb motiu de la reforma de la Via Laietana. A sota apareix la tenda de merceria i novetats amb el nom de germans Santamaria que vindria a ocupar l'espai de l'antiga botiga llogada per en Francisco Santonja i Bruguera una bona colla d'anys abans . Una sort poder accedir a aquest document gràfic, un cop més gràcies a les xarxes socials. Ara sabem una mica més de la vida dels nostres avantpassats i de la història de la nostra ciutat.

 Miquel Playà

dimarts, 14 de juliol de 2015

Estudi grafològic d'en Francisco Santonja Bruguera

Tenia molt interès en saber com era en Fco Santonja Bruguera, personatge clau en el desenvol.lupament de la família Santonja, des que van arribar a Barcelona cap a mitjans del segle XVIII.

 Quina idea en tenia d'ell a partir dels documents que havia trobat? En primer lloc sempre havia pensat que era el valent de la família. De fet era el responsable de la compra de la fàbrica d'indianes, de la família Canet, del carrer Cortines, a l'any 1858. En aquells moments els Santonja estaven instal·lats en una casa del carrer Argenteria on tenien botiga i l'obrador, també adquirits per ell mateix. És evident que havia de ser una persona amb molta ambició, altrament hagués pres les decisions d'una manera més lenta o bé amb més prudència. D'altra banda creia que els tres matrimonis, dos amb dues germanes Camprodon i el tercer amb una cosina d'aquestes, estaven pensats per ascendir en l'escalafó socio-econòmic del moment. Per tant, amb aquestes i altres dades, podia deduir que es tractava d'una persona nascuda per assolir grans objectius, aparentment superiors a les seves forces. Amb totes aquestes hipòtesis rondant pel cap va arribar el dia de comprovar que ens deia l'informe grafològic d'en Fco Santonja i Bruguera.

 L'estudi grafològic observat a partir del grafisme analitzat


signatura 1824 (24 anys )


 FRAGMENT ESTUDI
 “ És molt curiós que al llarg dels anys la seva signatura no canvii gairebé , potser a causa del fet que no escrivís gaire, i també que el seu caràcter i forma de comportar-se no variés gaire al llarg dels anys”
COMENTARI
 La seva biografia ens indica que es va dedicar de manera exclusiva a la seva feina i a l' empresa d'una manera incansable i decidida. Va tenir una formació exclusivament dedicada al seu ofici de galoner. Per tant era una persona monolítica que no va variar de pensament ni d'objectius, malgrat el pas dels anys. Segurament estava molt convençut d'allò que feia pels bons resultats obtinguts.


signatura 1858  (58 anys )


FRAGMENT ESTUDI
 “Tenia dots de comandament que l'exercia amb fermesa i seguretat, no obstant escoltava les opinions dels altres per acabar decidint segons el seu criteri”
COMENTARI
 No es d'estranyar que aquestes dues qualitats es reflecteixin en la seva signatura , perquè van ser necessàries per assolir els objectius que es va proposar.

 FRAGMENT
 ”Era una persona conservadora, però amant del progrés. Tenia molt interès en progressar econòmicament i socialment, es a dir millorar el seu estatus social, això podia provocar-li en un primer moment una visió fantasiosa i poc realista que després compensava al moment de concretar els seus projectes”
 COMENTARI
 La posició d'en Francisco enfront la situació d'inestabilitat al llarg de tot el segle XIX, devia ser conservadora, amant de l'ordre i del poder establert, com la de tota la burgesia Barcelonina. No me'l imagino defensor de opcions progressistes que anessin en contra de les tradicions socials i familiars comunes en aquella època, de totes maneres és plausible que fos defensor del progrés i d'idees renovadores tant pel que fa a nous avenços tecnològics com també de posicions polítiques que l'afavorissin en els seus objectius. Així no seria d'estranyar que estigués a favor de les demandes dels industrials catalans enfront del govern de Madrid. Seria en aquell temps un reformista conservador.

 FRAGMENT ESTUDI
 “Tenia una capacitat energètica bastant alta i sobretot molt sostinguda en el temps. Poseia una visió global sense detenir-se en els petits detalls”
 COMENTARI
 En Francisco va conduir l'empresa fins a la seva mort, als 74 anys, sense fer un traspàs de funcions, com així ho confirma la documentació. Disciplinat i entregat a la feina d'una manera absoluta. En la seva signatura no hi han signes de debilitat inclosa la que va fer l'any 1873, un any abans de la seva mort. La poca apreciació pels petits detalls ens dibuixen una persona molt directe amb una falta de sensibilitat per les petites coses que també es manifestava en altres facetes de la seva vida.

 FRAGMENT
 “En l'àmbit familiar no semblava una persona especialment afectiva, era paternalista, dominant, i procurava controlar-ho tot”
 COMENTARI
 El nostre personatge actuava d'una manera freda, útil, eficaç, paternalista, igual com exercia el seu lideratge al capdavant del negoci familiar. Els assumptes personals i més íntims eren considerats per ell una continuïtat dels purament comercials. No hi havia diferència en la manera de tractar-los. Tot era un conjunt que tenia d'estar al servei d'un únic objectiu; l'èxit.


signatura 1873  (73 anys )


CONCLUSIÓ

 En Francisco va haver d'assumir des de molt jove, 24 anys, totes les responsabilitats del negoci al morir el seu pare. Sempre va saber el que volia, i com ho havia d'aconseguir . Format en l'ofici de galoner va exercir el seu lideratge i va moure, sense defalliment i al llarg de tota la seva vida, totes les peces amb la finalitat d'assolir l' ascens social dels Santonja.

Miquel Playà Ventura

dilluns, 1 de juny de 2015

Genalogia i Grafologia

Sempre he pensat que amb la genealogia no arribaria mai a saber com es relacionaven, com sentien, quines eren les principals virtuts, defectes, carències,etc, dels meus avantpassats. Estava segur que cap document explicaria el més íntim d'una àvia, d'un rebesavi,... això sí conseguiría tindre totes les dades: naixement, casament, compres, vendes, negocis i fins i tot les últimes voluntats. Però mai una confessió que ens pogués explicar com era la persona.

 El més sensat seria conformar-se amb la biografía completa d'aquells que ens van precedir, és molt més del que la majoria de persones saben, però sempre he volgut saber més coses que les dades que unes escriptures m'hagin pogut aportar. Però com fer-ho?? Sí que el conjunt de totes les dades biogràfiques et poden donar una idea del personatge, però és de totes maneres un coneixement limitat, li falta una part de l'explicació.

 Feia temps que pensava com podría superar aquestes limitacions. Era evident que no podíem traslladar-nos en una màquina del temps per saber de primera mà com sentien i s'emocionaven els nostres rebesavis, tampoc era possible trobar cap document que ho expliqués. Per tan, vaig pensar que poder a través de l'escriptura podría descobrir com els afectaven les circumstàncies de la seva vida i del seu entorn en la seva manera d'escriure. Aleshores seria possible donar-los vida més enllà d'unes dades fredes que ens aportaven els documents.

 Em vaig posar en contacte amb el Ramon Rovira de la Societat genealògica de Catalunya i em va recomanar una grafòloga, la Matilde Priante, també vinculada amb l'entitat. A partir d'aquí el problema va ser decidir per on començar, penseu que tenia una llarga llista d'aspirants per investigar. Vaig començar per intentar posar nom i cognoms a l'autor de l 'arbre i d'uns fulls, tots ells manuscrits, que havien estat molt importants en els inicis de la meva recerca genealògica. Un cop sabut l'avantpassat que ho havia fet, m'interessava estudiar la seva lletra i signatura. El resultat de l'estudi de la Matilde d'aquest primer personatge, a banda de desvetllar l'incognita de qui havia fet aquell arbre familiar, em va ajudar a acabar de donar forma al personatge. És molt curiós com ens afecten els diferents episodis de la nostra vida, i com aquests es reflecteixen en la nostra lletra.

 Penso que aquesta experiència és prou interessant per explicar-la al nostre bloc, així que en diferents entrades i a mesura que anem fent els estudis grafològics, anirem publicant els resultats. Espero també que els malalts de genealogia us animeu a complementar les vostres recerques amb la aquesta ciència, us puc assegurar que us portarà més alegries del que us pogueu imaginar.

Miquel Playà Ventura

diumenge, 19 d’abril de 2015

L' inventari dels Batlle


 Francisco Batlle i Miró, d'ofici perxer, va ser un oncle sense fills de l'Anna Dominga Batlle, última de les tres dones d'en Fco Javier Santonja i Bruguera. La lectura de l'inventari sembla indicar que els Batlle gaudien d'una bona posició econòmica si ens fixem en els objectes que hi figuren a la casa del carrer Alt de Sant Pere; la quantitat de mobles de caoba, la vaixella de porcellana, els 112 volums de llibres, les joies que posseïen, etc. El patrimoni immobiliari també es destacable: el pis del carrer Alt de Sant Pere ( on va viure i morir ), el del Torrent de l'Olla, el del carrer Carders, la finca del Carrer Mònec ( on sembla que hi tenia el negoci ), els horts de Portal Nou, i la peça de terra del Pont de la Llacuna. Encara queda per confirmar on tenien la fàbrica, ho diem així perquè a l'inventari es parla de “ llibres antics de la fàbrica”. Tot sembla indicar que el negoci estava al carrer Mònec, donat que els Batlle tenien  tota la finca, que tenia 3 entrades, dues per tendes, amb planta baixa, tres pisos, i un hort al darrera, que segurament es feia servir per l'ofici de perxer.

Inventari Francisco Batlle i Miró ( ? - 1866 ) 


 Carrer Alt de Sant Pere nº 50 pis primer.

Al rebedor
10 cadires de caoba, un sofà de color de xicranda, 5 quadres de caoba amb estampes de litografia i tres tamborets de caoba.
Una escopidora de cristall blau. Un quinqué de llautó o làmpada solar. Una taula de noguera.

Al menjador 
7 cadires ordinàries de boga, i 2 de mitjanes. 1 butaca de caoba Una taula de caoba per menjar.
2 soperes de pisa anglesa, blanques i grans.
6 ampolles de cristall i quatre porta-ampolles.
5 copes grans, 10 gots petits de cristall, i 6 gots grans. 9 xiqures blanques de porcellana, 6 tasses per al caldo i els seus plats.
23 plats de pisa anglesa blanca, 2 gerres de porcellana blanca. Un coper de 12 copes i tres ampolles.
2 candelers de metall i una ampolla de rom.
Un joc del dominó.

A la cuina
Una taula blanca. Una garrafera amb varies garrafes. Un braser de llautó. Una sagnadora de llautó. Una escumadora i un cullerot de llautó. 3 cassos, una “grasera”, i una xocolatera de coure. 3 candelers i 2 “velones” de llautó.

 Al dormitori on va morir
Un llit de caoba amb guarniments daurats.
Una taula per menjar al llit.
Un quadre de la Verge de la Mercè, i un del beat Oriol.
Un calaix amb un orinal.
Un rentamans, i estris per afaitar.
9 cadires amb seient de palla. 3 quadres i un mirall.
Una còmode de noguera:
1er calaix (una ombrel.la de seda i blonda, 6 camises de dona, uns calçotets de fil, 4 de cotó per a dona, un pantaló de fil, 8 parells de mitges d'estam i de cotó, 3 armilles per a senyora de cotó, 13 gorres per dormir, 9 camises per a senyora,........... i dues medalles de plata).
2ºn calaix ( roba usada).
3er calaix ( 4 cortines, 2 sanefes de tafetà de color carmí …..). En un armari gran: 1er ; un maniguet, un barret de senyora, 2 capses amb diversos útils per a màscares. 2ºn; 7 tralles, 42 fundes de coixí, …. 3er; 8 coberts de plata amb les inicials J. B, 2 ganivets de plata, una palmatòria, 17 culleretes de plata amb les inicials J.B, 9 ganivets de mànec de banús,...4art; 8 cortines, una mosquitera, una capa madrilenya, 6 levites usades,...

 A l'escriptori
Una taula pupitre de fusta.
Una llibreria de fusta amb un total de 112 volums.
Dos quadrets amb estampes. 4 cadires.

A la peça immediata 
Una còmoda escriptori amb arquilla antiga amb el següent contingut: vàries llibretes de rebuts llibre de censos de finques de Francisco Batlle llibres antics de la fàbrica 300 duros en monedes d'or
En una capsa de cartró: dues arrecades de rellotge o “leontinas” d'or, una agulla de diamants pel pit, 6 botons de robis, dos rellotges de plata de butxaca.
Un “chupador” de coral muntat en plata amb picarols i cadeneta del mateix metall.
Un parell de sivelles de plata per a sabates.
2 “toquillas” d'or, 2 arracades de diamants, 2 botons de diamants per les orelles, 3 anells de diamants, 1 anell amb topazi, una agulla gran que dibuixa una flor de diamants pel pit, …...

A la sala principal del davant
Un llit gran de caoba.
Un crucifix de plata amb creu de fusta.
Una pila d'aigua beneïda.
Un tinter de metall i cristall.
Un quadre amb l'estampa de la nostra senyora del Roser.
Un aparador de caoba amb rivets d'or dins del qual hi ha 4 àngels.
2 palmatòries, 1 crucifix de plata, una imatge de Santa Magdalena,
11 cadires de caoba. Una còmoda amb pedra de marbre a sobre.

Segona sala
Una taula de jugar de caoba.
Un tocador de caoba amb pedra de marbre.
Un joc complert de cafè de porcellana de platejada.
12 cadires de caoba. Un sofà de caoba. Una catifa.
5 quadres amb marc daurat.

En un quarto interior 
Un armari vell, un bagul, i un llit amb matalàs.

En un altre quarto interior
Un bagul vell i buit, i un llit amb dos matalassos.

En el quarto baix
Roba de llit Un braser de coure amb la seva caixa de fusta de noguera.

Carrer Alt de Sant Pere nº 50


 Casa del Torrent de l'Olla nº 212 2ºn pis

 Dues còmodes. Una butaca amb seient de boga. 10 cadires grans de boga, 2 cadires mitjanes de boga, 9 cadires velles de boga. 4 taules velles, 2 llits vells, i un catre. Utensilis de cuina vells.



 Bens inmobles


 - Una casa situada al carrer Mònec nº 21, composta de planta baixa amb tres portes ( dues per tendes i una per escala), tres pisos i el seu hort a la part posterior. Total 5400 pams quadrats aprox. La tenia al comprar-la a Felix Paradaltas ( AHPB  notari: José Mazorla i Prats, 9 de juliol del 1841).



Carrer Mònec nº 21

 - Peça que té 4 mujades (1) en els horts de Portal Nou.
 - Casa del carrer Carders.
 - Peça de terra en el Pont de la Llacuna. (1) una mujada equivalia a 4.896,5 metres quadrats

 AHPB Notari: Lluis Gonzaga Gurri a 7 de novembre de 1866

dilluns, 13 d’abril de 2015

L' inventari dels Camprodon

La importància de les famílies Camprodon i Batlle en el futur dels Santonja es va fer evident quan vam trobar els inventaris que estaven inclosos en els testaments d'en Fco Camprodon i Vila, i d'en Fco Batlle i Miró, dels anys 1859 i 1864 respectivament. En ambdós es fa una detallada exposició de tots els objectes quotidians, així com de les propietats que tenien. Es tracta de dues famílies, emparentades entre elles, que gaudien d'una posició benestant. A banda de la part més materialista cal dir, com vam esposar a l'article “ Els Camprodon i Batlle, un bon negoci” , que hi ha una aportació de coneixements de l'ofici molt important, un era perxer i l'altre veler. Les filles, la Fca, la Mercè, i per ultim l'Anna Dominga es van casar per aquest ordre amb en Fco J Santonja Bruguera, que en va rebre els beneficis, així com els seus fills.

Inventari Fco Camprodon i Vila ( 1789 – 1859)


 Carrer Boqueria n º 20


 - En el dormitori: 2 còmodes que eren de l'esposa del difunt, la Maria Batlle. 1 llit de noguera amb tres matalassos. 1 paperera d'ús normal.

 - En una habitació de l'entresòl: Una taula petita per jugar.

 - En l' habitació pròpia del difunt: Un aparador amb el Beat Miguel de los Santos. Un aparador amb un St Crist i la Verge de la Pietat.

 - En habitacions de l'entresòl: 4 llits amb els seus matalassos i 18 cadires usades.

 - En el menjador: Una taula de noguera per menjar. 12 cadires de noguera. - Roba blanca ( veure document).

 - A la tenda: Un aparador de noguera. Uns armaris vells. Unes vitrines. 11 lliures de “seda torcida”, 4 lliures de “seda torcida” negra. 71 lliures de seda de color, “torcida i floja”. 6 lliures de seda treballada en cordons. 24 peces de galons negre, 44 peces de galons de colors, etc.

 - A la cuina: 2 càntirs de coure de cinquanta anys. Una bateria de fang i vidre ordinari, cassoles de coure etc.

 - A l'obrador: 4 màquines de ferro amb 17 boixets per fer trenes. 1 màquina de ferro amb 4 “boixets per fer cordons. 4 telers de galoner. 2 telers de teixidor de vels. 1 ordidor. 8 plegadores, etc.

 - 10 coberts, 2 cullerots, 3 ganivets i un parell de canelobres, tot de plata.

 - 200 duros en efectiu, i 500 duros en la Societat que tenia ( Auxiliar de la indústria ).

Carrer Boqueria nº 20

  Immobles:


-  Casa del carrer de Boqueria nº 20 amb tenda i quatre pisos.
-  Casa amb hort i una peça de terra a Sants.
-  Una quarta part d'una peça de terra de l'Hospitalet.
-  Deutes: Un cens de 24 lliures anuals de la casa del carrer Boqueria. Un cens de 18 lliures de la casa    de Sants. Etc.


 AHPB Notari: Manuel Lafont i Thomas, 7 de novembre de 1859.

 Testament de Fco Camprodon i Vila


 - Hereu el seu fill, en Fco Camprodon Batlle, i en cas de no tenir fills als seus néts.

 - La casa del carrer de la Quadra nº 4 de Sant Feliu del Ll al seu nét Fco de P Santonja Camprodon.

 - Als seus néts Josep, Rosa i Assumpció Santonja Camprodon la quantitat de 1.400 lliures catalanes.


 AHPB Notari: Manuel Lafont i Thomas, 7 de novembre de 1859.

divendres, 13 de març de 2015

Els Camprodon Batlle, un bon negoci

Com el nét d'un moliner d'Oristà arriba a fundar una companyia sedera amb una fàbrica al mateix cor de Barcelona ?. El seu pare i els seus oncles vivien a Barcelona des de l'any 1770. S'hi havien arrelat i especialitzat ràpidament en els diferents oficis del tèxtil, velers, galoners, sastres ...Els nouvinguts devien recordar els telers del poble, propietat de la família materna i no crec que trobessin a faltar la feina de moliner que havien vist fer al seu pare. Tot un salt, només possible a la Barcelona de finals del XVIII. De moliners paraires a seders especialitzats. En el moment de l'arribada dels Santonja, el bon moment econòmic afavoria l'establiment de petits obradors que s'obrien als diferents barris de la ciutat, negocis que podien prosperar amb relativa facilitat. En aquest context es pot explicar l'ascens en tan sols dues generacions. De totes maneres les petites companyies, com les dels Santonja, assolien l'èxit definitiu també gràcies a unes bones aliances matrimonials que els permetien ajuntar les capacitats i patrimonis de les dues famílies.




 El nét del moliner, que es deia Fco J Santonja Bruguera (1800- 1874), es va casar als 24 anys amb la Fca Camprodon, la filla gran de Fco Camprodon Vilar ( 1782- 1859). La tria va resultar d'allò més encertada, si tenim en compte que l'objectiu era l'augment del patrimoni i la possibilitat d'establir noves relacions en el sector del tèxtil. El pare i l'avi de la Fca eren examinador i prohom respectivament del Col.legi de Velers de Barcelona. Vivien al carrer Boqueria, on tenien una petita empresa anomenada, Auxiliar de la indústria, especialitzada en l'ofici de veler, galoner. La primera notícia és de l'avi, es d'en Fco Camprodon Masvidal com a prohom del Col·legi de Velers l'any 1773, dada que ens confirma la importància del personatge . Estava casat amb l'Eulàlia Vila i encara que vivien a Barcelona, sembla que eren originaris de Sant Feliu del Llobregat. D'altra banda, el pare de la Fca estava casat amb la Maria Batlle, pertanyent a una família de perxers que vivien al barri de Sant Pere, no sabem des de quan.

Carrer Boqueria nº 20

La Fca va morir l'any 1832 en el part del seu primer fill, en Fco de Paula Santonja Camprodon. En Fco J es va tornar a casar amb una germana petita de la Fca , la Mercedes, aquesta també es va morir any 1859 i la tercera esposa, un cop acabades les germanes, va ser una cosina d'aquestes, la Ana D Batlle. La relació amb els Camprodon Batlle a part de molt estreta, senzillament devia ser un bon negoci, com demostrarem amb l' inventari de l'any 1859 d'en Fco Camprodon i Vilà, i el d'en Fco Batlle i Miró de l'any 1866, oncle de la tercera i última dona. Es en aquests anys, entre el primer i l'últim casament, que la companyia Fco Santonja compra un edifici al carrer Argenteria, cantonada carrer Basea, on instal·la un obrador i la Botiga, i que adquireix, més endavant, una vella fàbrica d'indianes de la família Canet al carrer Cortines. Un progrés molt ràpid tan sols possible amb el recolzament de la família Camprodon i en una època de creixement econòmic, sobretot en el tèxtil.


Fàbrica del carrer Cortines

En la propera entrada del bloc publicarem els inventaris dels Camprodon i els Batlle que a banda de demostrar la teoria de que són essencials per l'esdevenidor dels Santonja, també ens il·lustren de manera molt detallada tot el parament d'una casa del segle XIX, així com els estris dels oficis del ram de la seda.


Autor :  Miquel Playà

dissabte, 14 de febrer de 2015

La foto de la botiga

Sabíem que la botiga estava a la Via Laietana molt a prop de l'antiga comissaria de la Policia Nacional, tan temuda en temps del franquisme. Portava anys buscant una fotografia on sortís la botiga que els Santonja van obrir poc després de l'acabament de  la reforma d'aquesta via, l'any 1913. N'havia sentit parlar moltes vegades i fins i tot sabia que estava al número 45, l'edifici on avui està el bar Ski, just abans d'arribar al carrer Tomàs Mieres. Volia veure la imatge antiga d'una botiga que va tancar a principis de l'any 50. Se m'havia resistit durant molt de temps fins que el passat Nadal  després de passar-me hores veient fotografies antigues d'aquest carrer, em va semblar reconèixer aquest número. Es tractava d'una fotografia  de l'enterrament de l'Amadeu Vives feta des de l'encreuament de Via Laietana amb el Carrer Alt de Sant Pere, d'en Carlos Pérez de Rozas de l'any 1932. A la imatge es veu  una munió de gent que  espera el pas del fèretre.

 A l'edifici que queda enfront s'hi veuen  tres locals junts a l'esquerra de la imatge: el  bar ski, una perruqueria i un tercer del qual s'endevina un rètol que no es pot llegir. Després de consultar amb en Ricard Marco de  Fotoconnexió  http://www.fotoconnexio.org/links/   i de recomanar-me  de buscar l'original, vaig fer la petició a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona amb l'esperança que  pogués veure el rètol de la botiga amb més claredat. Quan em van portar l'original d'en Perez de Rozas, sense la necessitat de la lupa ja vaig poder llegir les paraules que buscava: SANTONJA.

 Una troballa tan important obre altres interrogants. A la foto no es veu  tota la finca  número 45, no apareix el local que fa cantonada amb el carrer Tomàs Mieres. Els documents que tenim de la companyia Fco Santonja e hijos diuen que en un primer moment la tenda era més gran i que agafava també aquest local. Així és possible que des del 1913 fins als anys 30, la fotografia seria diferent, amb una botiga més gran, que després es fraccionaria per quedar com  a la foto del 1932.

 Buscarem una altra imatge on es pugui veure la botiga dels Santonja  i poder comparar-la  amb la trobada per treure’n més conclusions, però això com  us podeu imaginar és força complicat. Confiem en els usuaris de la xarxa i amb els aficionats a la fotografia i així recuperar una part de la nostra memòria.




Fotografia Carlos Pérez de Rozas. Any 1932
( Arxiu Fot de Barcelona)








dimecres, 28 de gener de 2015

Presentació del bloc a la Societat Genealògica de Catalunya

El passat dilluns dia 1 de desembre ens dirigíem a l'Arxiu Nacional de Catalunya, també seu de la Societat Genealògica de Catalunya, amb la finalitat de presentar el bloc de la família Santonja. M'havia preparat un guió on explicava de manera detallada els passos que havíem fet de la recerca genealògica de la meva família, des de l'obertura de la caixa de documents a l'estiu de l'any 2000 fins a les darreres investigacions. Aleshores pensava quin valor tenia tota aquella feina que m'havia ocupat tant de temps, quin sentit tenien tots els viatges, les consultes amb diferents experts, la lectura de llibres d' història, les llargues hores consultant arxius. Vaig arribar a la conclusió que la història dels Santonja tenia un interès en si mateixa, però també representava l'explicació de l'evolució d'un sector econòmic clau del nostre país. Per exemple, la meva família no arriba per atzar a la Barcelona de finals del segle XVIII, decideixen abandonar el molí i la feina de paraire d'Oristà, perquè a la capital en aquell precís moment hi ha una recuperació econòmica després de la gran desfeta de 1714; la feina especialitzada amb el cotó i la seda atrau a moltes persones de comarques a provar sort en aquest ofici. D'exemples com aquest en tenim molts més, és per això tan bonica la recerca. 


La presentació del bloc va durar uns 20 minuts, en els quals vaig anar desgranant la narració de la investigació portada a terme durant 14 anys. Un cop acabada l' intervenció es va obrir un torn de preguntes que vaig respondre el millor possible.     



La continuïtat del bloc la tenim assegurada, la riquesa dels nostres arxius ens permet seguir investigant. Es una tasca apassionant. Us convido a llegir el bloc, fer-ne comentaris, i fins i tot a fer-vos seguidors o simpatitzants, perquè això és el que ens dona oxigen per poder recuperar petites històries que expliquen la història més gran. Finalment, per acabar, voldria agrair a la Societat Genealògica de Catalunya l'oportunitat d'exposar el nostre treball. 

Miquel Playà Ventura

dimarts, 13 de gener de 2015

Cronològic d'Enric Santonja Bassols

L'Enric Santonja Bassols (1870-1944) va tenir el desagradable privilegi de ser l'últim representant d'una família   de llarga  tradició sedera  a la ciutat de Barcelona. Què és el que va passar? Per què s'acaba tot en aquesta generació? Per què precisament amb l'Enric? Segurament una suma de factors  van confluir en el desastre i la desaparició de Francisco Santonja e Hijos. En primer lloc un de tipus  familiar; un hereu poc preparat i incapaç de assegurar la continuïtat . En segon lloc el conflicte de la guerra civil que va ser molt negatiu pel negocis en general, i en tercer lloc una falta de visió, segurament dels que el van precedir, per no  saber  adaptar-se a la modernització i els canvis que va suposar l'entrada del  segle XX. Es evident que el moment de major esplendor dels Santonja  va ser a la  segona meitat del segle XIX. En canvi al  segle XX  s'inicià un procés lent però inexorable de davallada, molt més  evident a partir de la dècada dels 30, uns anys abans del començament de la guerra civil.