dimecres, 12 de novembre de 2014

El final de la Cia Santonja


Què va passar l'any 1935? El presagi d'una davallada que portaria a la família Santonja a tancar un negoci amb 150 anys d'història a la ciutat de Barcelona. Quedava lluny el 1785 quan en Bonaventura Santonja i en Francesc Santonja Solà iniciaven una aventura en el ram del tèxtil, un com a sastre i l'altre com a galoner a l'obrador del carrer Ripoll i més endavant al carrer Tapineria. Què va passar l'any 35 perquè tants esforços no donessin els fruits esperats. Faltava un any per començar la guerra civil i el clima en aquells moments no era gens bo per l'economia del país. Al front de la companyia estava l' Enric Santonja Bassols i els primers símptomes de crisis començaven a aparèixer. Damunt la taula de l'Enric tenia una demanda per impagament del local que havia llogat al carrer Via Laietana feia 4 anys amb la finalitat de vendre els productes de la fàbrica del Carrer Cortines. Per fer-li front va demanar 75.000 ptes al banc hipotecari d'Espanya i va hipotecar la fàbrica. Aquest contratemps que per si sol no hauria tingut més importància, aniria acompanyat d'un altre dificultat encara més gran: el començament de la guerra civil espanyola.



L'any 1936 va ser un any molt desgraciat per la família Santonja i pel nostre país. El 22 d'agost a les 6,30 de la tarda va ser assassinat, en Miquel Ventura Surinyac, gendre de l'Enric, al Passeig de Sant Gervasi, davant de l'hotel de la Rotonda. Posteriorment la CNT va incautar el negoci col·lectivitzava fàbrica, perden la família tot el control de la mateixa, malgrat que, segons els documents trobats, l'Enric el van deixar de caixer, però sense veu ni vot en la presa de decisions fonamentals.
Els tres anys de conflicte van significar per l'empresa un cop massa dur i la postguerra va ser molt pitjor. La caiguda de la demanda interior i l'escassedat de matèria prima per fer funcionar els telers van ser dos factors molt negatius. Alhora, els deutes de l'any 35, interromputs per la guerra, van aparèixer una altra vegada, i la reclamació de les pèrdues degudes al conflicte no obtenien cap resposta per part de les autoritats franquistes. A tot això cal afegir que a l'any 1941 va morir la dona de l'Enric, la Mª Assumpció Planells i tres anys més tard el mateix Enric Santonja Bassols.





El successor de la Cia va ser el fill gran del matrimoni Santonja i Planells, l'Enric Santonja Planells, que com deia la meva àvia no estava preparat per al repte de refundar el negoci. L'Enric havia crescut com un nen de casa bien i en el moment de màximes dificultats no va saber assumir responsabilitats. Així que un cop mort el seu pare, amb les seves germanes com a espectadores, va anar desmuntant mica en mica la feina de tantes generacions. L'any 1944 i 45 es va dedicar a pagar deutes antics a diferents proveïdors: Tecla Sala hilados y torcidos de Algodón, Manuel Ferrer BALAUX sucesor de J Tarascó Riera (fundada l'any 1831 a la Plaça de Sant Pere nº 3), paga 7.214 ptes a Elias Serraviñals, montador de telers i maquinària (carrer St Pere Mitjà nº 67), a Emilio Villaronga de la fàbrica de Passamaneria, cintes i cordons del carrer Nàpols nº 268, un deute de 541 ptes i per últim paga 485 ptes a Manufacturas Borràs, S.A.


L'any 1950 va demanar a l'arquitecte Joaquin Porqueras una valoració i avaluació de l'estat de les fàbriques i cases de Portal Nou. El preu de tot el conjunt era de 1.042.800 ptes. En el document es deia que la fàbrica de Naipes ocupava la planta baixa i el primer pis, i que la fàbrica de cintes, la resta de pisos superiors. També s'esmentava que un local de Portal Nou era ocupat per una fàbrica de cutxilles (Massons) i l'altra per una fàbrica de licors ( Lassurt ). La intenció de tot plegat era demanar a les autoritats franquistes la restitució dels béns pels perjudicis causats durant la guerra civil. El resultat de la demanda va ser un fracàs, no van veure ni un duro.




La fi de la Companyia "Fco Santonja e hijos" cada cop estava més a prop, fins que l'any 1954 , l'Enric Santonja Planells, amb el consentiment de les seves germanes, va vendre la meitat de les fàbriques i les cases de Portal Nou, també la casa-torre del passatge Forasté construïda als anys 20 del segle XX. Amb el capital obtingut l'hereu dels Santonja va marxar a Xile on sembla que va instal.lar- s'hi sense gaire èxit. La signatura de venda va posar fi a 170 anys d'activitat en el ram de la seda a Barcelona.

La història de la companyia Santonja com la de tantes petites i mitjanes empreses, avui desaparegudes del nostre país, ens desvetlla molts interrogants del procés de desenvol.lupament del secor seder que va del segle XVIII al XX.


Autor: Miquel Playà

diumenge, 21 de setembre de 2014

Xerrada al Cercle Artístic Sant Lluc

L'estiu del 2013 va ser clau pel coneixement del fotògraf Miquel Matorrodona. Vam entrar en contacte amb Fotoconnexió, una associació que es dedica a promoure l'estudi, la investigació, la conservació i la difusió de la fotografia. En Jep Martí i en Ricard Marco tenien coneixement del fotògraf i ens el van transmetre amb generositat. L'estudi, sobretot de la seva trajectòria professional, es va aprofundir i va donar com a resultat una perspectiva més amplia i rigorosa del personatge, si bé es veritat que uns anys ja havíem fet una primera aproximació amb dues expertes del tema, la María de los Santos García i la Núria Fernandez.

Aquestes aportacions, més el treball sobre la base de l'arxiu familiar iniciat l'any 2000, va permetre escriure un article amb les noves dades i publicar- lo al nostre bloc, ja fa alguns mesos.

L'article d'en Miquel Matorrodona ha funcionat molt bé fins el punt que hores d'ara és el més llegit al bloc i al mateix temps pot obrir pas a futures investigacions que han d'aportar una mica més de llum a les incògnites encara no resoltes. Per exemple per què en Miquel Matorrodona va escollir la fotografia com a professió quan en la seva família no hi havia cap precedent ni fotogràfic ni artístic? On va marxar després de desaparèixer entre els anys 1901i 1904? I moltes altres preguntes que ens podríem plantejar.

Poc temps després, Fotoconnexió ens va demanar de fer una presentació el passat 8 de setembre al Cercle Artístic Sant Lluc. L'acte va anar prou bé,esperem que hagi servit per divulgar la vida i l'obra d'en Miquel Matorrodona Maza, de la seva dona, la Rosa Santonja Bassols, i del fill d'ambdós, en Miquel Matorrodona Santonja.





dilluns, 21 de juliol de 2014

Cronològic de Francesc Xavier Santonja Bassols

És la història de la quarta generació des que els Santonja van arribar a Barcelona cap a l'any 1760 aprox. Francesc Xavier era el fill gran dels 9 germans, hereu de la família de seders i de professió advocat. Es va dedicar tota la seva vida a la companyia junt amb el seu oncle Josep Santonja Camprodon, regidor i síndic de l'Ajuntament de Barcelona. Va morir al Barri del Farró l'any 1926 i el va succeir en el negoci el seu germà petit, l'Enric Santonja Bassols.


diumenge, 8 de juny de 2014

Àlbum de fotos de la família Santonja i Matarrodona

Tota una sèrie de fotos antigues, fetes pels dos fotògrafs familiars, que són de gran interès històric i genealògic. Des de les targes de visita passant per les albumines,el gelatino-bromur, fins a les noves tècniques fotogràfiques del segle xx. En aquest petit recull s'inclouen sobretot personatges de la família Santonja-Matarrodona, alguns identificats i d'altres que poso amb interrogant; també paisatges urbans i alguns de rurals. Les hem tret dels calaixos per tal de recuperar-les i sobretot perquè algú ens en pugui donar una pista; el nom d'un personatge o bé d'un indret sense identificar. En definitiva volem donar vida a un album familiar guardat des de fa molt de temps.

Assumpció Santonja Planells (1897 - 1986)
Autor: Matorrodona (any 1902 aprox).
Primera comunió Assumpció Santonja Planells
Autor: Matorrodona (any 1904 aprox )
Assumpció Santonja Planells
 Autor: Santonja ( anys 20 aprox ).
Casament Enric Santonja Planells
La foto no la podem localitzar, es possible que estigui feta  a l'Hotel Ritz o bé a l'hotel  Rotonda de l'avinguda del Tibidabo.
Autor: foto Mateo de Barcelona ( anys 30 aprox ) 
Foto familiar dels Santonja a la torre del carrer Balmes/ Passatge Forasté 
Autor: Desconegut (anys 30 aprox)
Foto  on hi han components de les famílies Santonja, Planells i Matorrodona.
Està feta a casa de Montserrat Santonja Matorrodona (1889- 1958) al c/ Sanjoanistes nº 11 de Barcelona
Autor: Desconegut ( anys 50 aprox )
Enric Santonja i Bassols (1870-1944) amb la seva dona l'Assumpció Planells Santonja (1876-1941)
 Autor: Matorrodona ( any 1896 aprox ).
Enric Santonja i Bassols amb la seva dona l'Assumpció Planells Santonja
Autor desconegut (anys 30 aprox).
Assumpció Planells Santonja amb les seves filles Assumpció i Carme 
Autor: Santonja ( anys 15 aprox).
Enric Santonja i fill
Autor: Josep Santonja ( any 1913 aprox).
Fco J Santonja Basssols (1852-1926)
 Autor: Matorrodona ( any 1920 aprox )
Rosa Santonja Bassols?  (1853-1919)
La Rosa va ser la dona del fotògraf Miquel Matorrodona Maza, que un cop desaparegut es va fer càrrec, junt amb el seu fill Miquel Matorrodona Santonja, de l'Estudi Fotogràfic del Carrer Ferran. Es pot considerar una de les primeres fotògrafes  Barcelonines.
Autor: Matorrodona ( any 1880 aprox) 
Dominga Santonja Bassols? (1865 – 1935)  
Autor. Matorrodona ( any 1890 )
Fco de Paula Santonja Camprodon?  (1832- 1893)
Autor: Fotografia Española. Paseo Colón. ( tarja de visita any 1870 aprox ) 
Fco de Paula Santonja  i Carme Bassols (1825- 1870) o Rosario Bassols (1853-1927)
Autor: Fotografia Española del Passeig de Colom.(Tarjeta de visita anys 1860-1870).
Fco de Paula Santonja Camprodon
Autor: Matorrodona. (Any 1890 aprox).
Josep Santonja Camprodon? (1838 – 1915)
Josep Santonja va ser Regidor i Síndic de l' Ajuntament de Barcelona (1877 – 1903) pel Partit Conservador Liberal. President del Gremi de Galoners, cinters i perxers de Barcelona (1902 – 1910)
Autor: Matorrodona. (Any 1880 aprox).
Assumpció Santonja Camprodon (1850 – 1928)  
Autor: Matorrodona. (Any 1920 aprox).
Balmes i Forasté  . En primer terme els horts de la família a sobre mateix del que serà el carrer Balmes. A la part central de la imatge la  fàbrica dels Santonja flanquejada per  dues torres  també de la família.
Autor. Matorrodona. ( 1890 aprox )
L'any  1893, la Rosario Bassols, vídua de Fco de P Santonja , compra masia i terres a Sta Coloma de Farners al terme de la Brunyola al lloc anomenat Manso Costa. La foto pot ser d'aquesta masia?
Autor: Matorrodona. Any: finals del segle XIX
Foto dels Santonja  a la masia de Manso Costa a la Brunyola de Sta Coloma de Farners?
Autor: Matorrodona. Any: finals del segle XIX.
Escena de caça dels Santonja a Sta Coloma de Farners?
Autor: Matorrodona. Any: finals del segle XIX.

dilluns, 14 d’abril de 2014

La foto del Passatge Forasté



Era una fotografia gairebé oblidada. Més d'un cop havia estat a punt de desfer-me'n, però el seu destí no devia ser les escombreries. La vaig guardar esperant que arribés el seu moment. Un matí fent un recull de fotos per publicar al bloc, es va fer present altra vegada, i l'hi vaig posar més atenció. En aquell moment vaig pensar que no era possible que els Santonja l'haguessin guardat si no tenia cap interés. Els horts i les cases de la imatge devien ser un paisatge habitual per ells. Un lloc que devien haver trepitjat i que volien inmortalitzar, fent-hi una foto que van encarregar al fotògraf de la família, en Miquel Matorrodona, casat amb la Rosa Santonja.

 Així que vaig decidir a posar-la a la xarxa esperant, que algú pogués dir-ne alguna cosa, i sobretot esbrinar si es tractava del carrer Balmes amb Passatge Forasté on la meva família havia tingut propietats .  L'allau de correus va ser impressionant, la majoria de gent que vivien o havien viscut en aquesta zona. Una pista important, donat que el paisatge urbà ha canviat molt, eren els turons que es veien al fons, la resta era més difícil d'identificar. Les respostes majoritàries eren que la foto corresponia al carrer Balmes, en aquell moment una riera coberta pels horts i un camí, com es podia veure en la part inferior de la imatge. El que no sabíem identificar era l'edifici que es veia en el centre, semblava un col.legi o poder una altra cosa. Fins que un correu em va aclarir que aquella construcció era la fàbrica dels Santonja. En posteriors recerques he trobat uns plànols que coincideixen totalment amb l'estructura de la fàbrica.

La fotografia, de finals del segle XIX, està feta des de l’actual carrer Moragas a l'alçada dels jardins del Maluquer. Els horts que es veuen en primer terme estarien entre l’actual carrer Balmes i el Passatge Forasté.  Darrera a la dreta, el carrer Bertran, i al fons a l’esquerra el passeig de Sant Gervasi . A la part del darrera, i d’esquerra a dreta, es veuen tres turons que són la Creueta del Coll, el Coll, i el Carmel . A la part central, com ja hem dit, la fàbrica de “ Hijos de Francisco Santonja” dedicada a la fabricació de cintes i galons de seda i els seus derivats, oberta l’any 1880 i tancada el 1908. Era en aquell moment la quarta fàbrica mes important de Sant Gervasi segons la contribució industrial i de comerç.

Els Santonja, l'any 1875, de la mà d'en Fco de Paula Santonja Camprodon, compra a Francesc de Assis Forasté una finca al P/ Forasté de 1668 m₂ i una peça de terra de 4 hectàrees. Es compromet a construir per valor de 6416 pessetes en el termini de dos anys, i també construir una cerca i parets pel perímetre de la finca. El seu germà, Josep, té el terreny del costat de 932 m₂. Els dos germans s'instal.len a la zona fins que el 30 de Novembrede 1880, construeixen una quadra destinada a obrador a 4 metres de la tanca exterior.

 La primera notícia d'activitat productiva és de l'any 1883 i sembla que perdura fins el 1908. Figura com a fàbrica de cintes de seda “ Hijos de Francisco Santonja” al Passatge Forasté nº 22-24. El propietari, en Fco de Paula, viu al passatge Forasté nº 26 ( abans nº 5?), la casa té sotans, 1er i segon pis. L'administrador es diu Esteban Torrabadell viu al nº 22 baixos. El seu germà Josep consta com a propietari de la casa del passatge Forasté nº 28-30 ( hi viu esporadicament ), té tenda i 1er pis al nº 28, i tenda amb 1er pis al nº 30, on viu un guarda, en Ramón Ferrer. ( informació de l'any 1891).



No sabem la raó del cessament de l'activitat de “ Hijos de Francisco Santonja”al Passatge Forasté, suposem que una baixada forta de la demanda, i també l'existència de l'altra fàbrica dels Santonja que tenien a Barcelona en ple funcionament en aquella època. Fonts orals de la família parlen que a principis dels anys 40 del segle XX encara existia l'edifici, malgrat que ja no era propietat seva.

dimarts, 4 de març de 2014

Cronològic de Josep Santonja Camprodon

En Josep Santonja Camprodon, germà d'en Francesc de Paula, va ser un personatge prou conegut a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX. Va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona durant el període que va de l'any 1877 al 1903, també fou president del Gremi de Galoners entre els anys 1902 i 1910. És el primer i l'últim Santonja que va ocupar un càrrec polític que sàpiguem a hores d'ara.

dilluns, 3 de febrer de 2014

Cronològic de Francesc de Paula Santonja i Camprodon

En Francesc de Paula representa la tercera generació de Santonges a la ciutat de Barcelona. El progressiu ascens social i econòmic de la família des de l'arribada a finals del segle XVIII es consolida en aquesta etapa. Prova d'això és la participació de la companyia “Fco Santonja i Fills” en les Exposicions Universals de Londres 1862 , París 1867 i Barcelona 1888.